Les vostres preguntes
Preguntes freqüents sobre la longevitat cel·lular
Envelliment, mitocondris, hidratació, edat biològica: aquí teniu les respostes a les preguntes que ens fan més sovint per entendre com envellir bé a nivell cel·lular.
Què és la longevitat cel·lular?
La longevitat cel·lular designa la capacitat de les vostres cèl·lules de mantenir-se funcionals el màxim de temps possible: produir energia, reparar-se, renovar-se i defensar-se de les agressions.
No s’ha de confondre amb l’edat que figura al vostre document d’identitat. Dues persones de la mateixa edat poden presentar perfils molt diferents, segons la seva herència, el seu estil de vida i el seu entorn.
Els investigadors parlen d’edat biològica per descriure aquest estat real de l’organisme, en oposició a l’edat cronològica.
Envellir bé, és només una qüestió de gens?
Els gens compten, però menys del que sovint es pensa. Els estudis fets amb bessons estimen que l’herència només explica una part limitada de la durada de la vida, generalment avaluada en menys del 30 %.
La resta depèn en gran mesura de l’estil de vida i de l’entorn: alimentació, activitat física, son, tabac, contaminació, qualitat dels vincles socials.
Dit d’una altra manera, teniu un veritable marge de maniobra. Cada hàbit favorable afavoreix els vostres mitocondris i la vostra longevitat cel·lular, a qualsevol edat.
Per què envelleixen les cèl·lules?
Es combinen diversos mecanismes. El 2013, uns investigadors van proposar a la revista Cell una llista de «marcadors de l’envelliment», completada el 2023 (López-Otín et al.): inestabilitat del genoma, escurçament dels telòmers, alteracions epigenètiques, pèrdua de l’equilibri de les proteïnes, disfunció mitocondrial, senescència cel·lular o inflamació crònica.
Cap d’aquests mecanismes no actua sol: es reforcen mútuament. Un mitocondri menys eficient produeix menys energia i més molècules reactives, cosa que fragilitza l’ADN i les proteïnes, i així successivament.
Actuar sobre la producció d’energia i la protecció de les cèl·lules és, doncs, actuar sobre diversos d’aquests mecanismes alhora.
Quin és el paper dels mitocondris per envellir bé?
Els mitocondris són les centrals energètiques de les vostres cèl·lules. Utilitzen l’oxigen que respireu i els nutrients de la vostra alimentació per fabricar l’ATP, la molècula que alimenta gairebé totes les funcions cel·lulars.
Les cèl·lules més actives, com les dels músculs, del cor o del cervell, en contenen centenars, fins i tot milers.
Amb l’edat, el nombre i l’eficàcia dels mitocondris tendeixen a disminuir. És una de les raons per les quals la fatiga apareix més ràpidament i la recuperació requereix més temps.
Bona notícia: els mitocondris s’adapten. L’activitat física regular, en particular la de resistència, estimula la formació de nous mitocondris, un fenomen anomenat biogènesi mitocondrial.
L’estrès oxidatiu és sempre dolent?
No. En produir energia, els mitocondris també generen espècies reactives de l’oxigen. En dosis baixes, aquestes molècules serveixen de senyals: ajuden la cèl·lula a adaptar-se, per exemple després d’un esforç.
El problema apareix quan la seva producció supera la capacitat de defensa de l’organisme. Es parla llavors d’estrès oxidatiu: les membranes, les proteïnes i l’ADN pateixen danys que s’acumulen amb el temps.
L’objectiu no és, doncs, suprimir tota oxidació, sinó preservar un equilibri entre producció d’energia i protecció. És aquest equilibri el que condiciona la longevitat cel·lular.
Es pot mesurar l’edat biològica?
Hi ha diversos enfocaments: longitud dels telòmers, «rellotges epigenètics» basats en la metilació de l’ADN o puntuacions que combinen marcadors sanguinis i capacitats físiques.
Aquestes eines s’utilitzen sobretot en recerca. Els seus resultats varien d’una prova a una altra i no substitueixen una revisió mèdica.
En el dia a dia, uns quants indicadors senzills ja donen una bona idea de la vostra forma: qualitat del son, nivell d’energia, ofec en l’esforç, força muscular, pressió arterial.
Quins hàbits afavoreixen la longevitat cel·lular?
- Moure’s cada dia: l’OMS recomana als adults de 150 a 300 minuts d’activitat d’intensitat moderada per setmana, amb enfortiment muscular almenys dos dies per setmana.
- Dormir bé: molts processos de reparació i de reciclatge cel·lular són especialment actius durant el son.
- Menjar variat i de colors: fruites, verdures, llegums, cereals integrals i greixos saludables aporten les vitamines, els minerals i els polifenols útils per a les vostres defenses antioxidants.
- Calmar l’estrès: un estrès crònic manté la inflamació i altera el son.
- Evitar el tabac i limitar l’alcohol: són dues grans fonts evitables d’estrès oxidatiu.
- Hidratar-se bé: l’aigua constitueix la major part de la sang i de les vostres cèl·lules; participa en el transport dels nutrients i en l’eliminació dels residus.
Aquests hàbits actuen conjuntament. Cap no n’hi ha prou sol, i cap producte no substitueix el seu efecte combinat.
És massa tard per actuar després dels 60 anys?
No. Les vostres cèl·lules continuen renovant-se i adaptant-se al llarg de tota la vida. Estudis fets amb persones grans mostren que l’entrenament de resistència o de força millora la funció dels mitocondris i la massa muscular, fins i tot després dels 70 anys.
Els beneficis d’uns hàbits de vida més saludables sovint es noten en poques setmanes: alè, son, energia, ànim. Com més aviat comenceu, millor, però no hi ha edat per afavorir la vostra longevitat cel·lular.
L’essencial és avançar de manera progressiva, amb objectius realistes: una caminada diària, un àpat més ric en vegetals, una hora d’anar a dormir més regular, uns quants gots d’aigua més repartits al llarg del dia. Si teniu problemes de salut, parleu-ne amb el vostre metge abans de reprendre una activitat física intensa.
Quanta aigua cal beure al dia per envellir bé?
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) fixa unes ingestes adequades d’aigua total d’aproximadament 2 litres al dia per a les dones i 2,5 litres per als homes, del 20 al 30 % dels quals provenen de l’alimentació.
Amb l’edat, la sensació de set disminueix, cosa que augmenta el risc de deshidratació. Per tant, és útil beure a hores regulars, sense esperar a tenir set.
Per això us aconsellem repartir d’1 a 1,5 litres d’OxyVita al llarg del dia, a més de les altres begudes i de l’aigua continguda en els aliments.
Què canvia una aigua rica en oxigen dissolt?
OxyVita conté de 18 a 20 mg/L d’oxigen dissolt, és a dir, aproximadament el doble que una aigua corrent [N8] [N10].
Els estudis dedicats a aquesta aigua s’han fet amb cèl·lules i amb grups petits de voluntaris: preservació de la massa mitocondrial al laboratori [N2], augment de la capacitat antioxidant [N13], disminució de la pressió arterial sistòlica en persones d’entre 50 i 75 anys [N3].
Aquests resultats són encoratjadors, però cal confirmar-los amb estudis més amplis. OxyVita forma part d’uns hàbits de vida globals: acompanya els vostres esforços, no els substitueix.
Qui pot beure OxyVita?
OxyVita és una aigua sense additius, lleugerament alcalina (pH 7,5) [N14]. No s’ha observat cap efecte citotòxic en cèl·lules humanes al laboratori [N5].
S’adreça als adults que volen tenir cura de la seva longevitat cel·lular, des de la gent gran activa fins als esportistes.
En cas de malaltia crònica, tractament en curs, embaràs, o si un metge us ha prescrit una restricció hídrica, demaneu l’opinió del vostre professional de la salut abans de modificar els vostres hàbits.
Quant de temps cal per notar un efecte?
La renovació cel·lular segueix ritmes molt diferents segons els teixits: uns quants dies per a la mucosa intestinal, unes quantes setmanes per a la pell, aproximadament quatre mesos per als glòbuls vermells.
Per això recomanem cures de 21 dies, seguides d’una setmana de pausa. Aquest ritme dona temps per observar el vostre nivell d’energia, el vostre son i la vostra recuperació.
Les sensacions varien d’una persona a una altra. Anoteu simplement com us sentiu al principi i al final de la cura: és la millor manera de jutjar-ho per vosaltres mateixos.