Les vostres preguntes
Preguntes freqüents: l’oxigen i la reparació tissular
Què és la reparació tissular?
La reparació tissular designa el conjunt de mecanismes pels quals l’organisme restaura un teixit danyat: pell, múscul, tendó, os o mucosa. Es desenvolupa en diverses fases que se superposen. Primer l’hemostàsia, que atura el sagnat. Després la inflamació, durant la qual les cèl·lules immunitàries netegen la zona i eliminen els bacteris. A continuació ve la proliferació: es formen nous vasos, els fibroblasts produeixen col·lagen i la ferida es tanca. Finalment, el remodelatge reorganitza les fibres durant diverses setmanes, fins i tot diversos mesos, per fer el teixit més sòlid. Cadascuna d’aquestes etapes depèn d’una bona irrigació sanguínia i, per tant, d’una aportació suficient d’oxigen [N6].
Per què l’oxigen és indispensable per a la reparació tissular?
L’oxigen intervé en gairebé tots els nivells de la reparació tissular. Els mitocondris l’utilitzen per produir l’ATP, l’energia que les cèl·lules necessiten per multiplicar-se i migrar cap a la zona lesionada. Els fibroblasts el necessiten per fabricar un col·lagen estable: els enzims que consoliden les seves fibres depenen directament de l’oxigen. Els neutròfils, per la seva banda, el transformen en espècies reactives per destruir els microorganismes. Finalment, les variacions del nivell d’oxigen serveixen de senyal per desencadenar la formació de nous vasos [N6]. Quan l’oxigen falta, tots aquests processos s’alenteixen.
Quant dura la reparació tissular?
Tot depèn del teixit afectat, de l’extensió de la lesió i de l’estat general de la persona. Una petita ferida a la pell sovint es tanca en una o dues setmanes, mentre que una lesió muscular, tendinosa o òssia requereix diverses setmanes, de vegades diversos mesos. La fase de remodelatge, a més, pot continuar molt després de la cicatrització visible. L’edat, el tabac, el sedentarisme, algunes malalties cròniques com la diabetis o una mala circulació sanguínia poden alentir la reparació tissular. Si teniu dubtes sobre l’evolució d’una ferida o d’una lesió, l’opinió d’un professional de la salut continua sent indispensable.
Quins factors poden frenar la reparació tissular?
Diversos factors redueixen l’aportació d’oxigen als teixits o alteren les fases de cicatrització: el tabaquisme, que disminueix l’oxigenació de la sang; els trastorns circulatoris; una diabetis mal controlada; la desnutrició, especialment la manca de proteïnes, de vitamina C o de zinc; la manca de son; l’estrès crònic; o una immobilització prolongada. Una infecció local també mobilitza molt d’oxigen i d’energia. Actuar sobre aquests factors, amb l’ajuda del metge, sovint és la primera manera d’afavorir la reparació tissular.
Què passa en un teixit en hipòxia?
Quan un teixit rep menys oxigen del que consumeix, les seves cèl·lules activen un sistema d’alerta: els factors HIF (Hypoxia-Inducible Factors). Aquest mecanisme, el descobriment del qual va ser recompensat amb el Premi Nobel de Medicina 2019, modifica l’activitat de nombrosos gens per adaptar la cèl·lula a la manca d’oxigen i estimular la formació de vasos [N1]. Una hipòxia breu i moderada pot ser, doncs, un senyal útil. En canvi, una hipòxia prolongada frena la reparació tissular: la producció de col·lagen disminueix, les defenses locals són menys eficaces i el risc d’infecció augmenta [N6].
Beure una aigua rica en oxigen pot afavorir la reparació tissular?
L’aigua OxyVita conté de 18 a 20 mg d’oxigen dissolt per litre, és a dir, aproximadament el doble que una aigua corrent [N8] [N10]. Els estudis fets amb aquesta aigua han mesurat efectes sobre les defenses naturals, el metabolisme i la pressió arterial [N5] [N2] [N3]. No han avaluat directament la velocitat de cicatrització. OxyVita es presenta, doncs, com un complement d’hidratació senzill i sense additius, que s’integra en un enfocament global de la reparació tissular: cures adaptades, alimentació, son i activitat física. En cap cas no substitueix un tractament ni un seguiment mèdic.
Com es pot integrar OxyVita en un període de recuperació?
Us aconsellem beure d’1 a 1,5 litres d’OxyVita al dia, repartits al llarg del dia, en una cura de 21 dies seguida d’una setmana de pausa. L’aigua es consumeix a temperatura ambient o fresca, mai escalfada, i cal tapar l’ampolla després de cada servei per preservar l’oxigen dissolt: la pèrdua és només del 6,5 % després de cinc dies amb l’ampolla oberta [N14]. Aquesta cura pot acompanyar una convalescència, una rehabilitació o un període de fatiga, com a complement de les recomanacions del vostre equip sanitari.
Quins gestos quotidians afavoreixen una bona reparació tissular?
Una bona reparació tissular es basa, primer de tot, en coses senzilles. Una alimentació prou rica en proteïnes aporta els aminoàcids necessaris per fabricar el col·lagen. Les fruites i les verdures aporten la vitamina C, indispensable per a la síntesi del col·lagen, així com altres micronutrients útils. Un son reparador afavoreix la recuperació. Una activitat física progressiva, adaptada i validada per un professional, estimula la circulació sanguínia i, per tant, l’aportació d’oxigen als teixits. Deixar de fumar és un dels gestos més eficaços. Finalment, una hidratació regular contribueix al bon funcionament de l’organisme.
La reparació tissular s’alenteix amb l’edat?
Sí, en general. Amb els anys, la pell s’aprima, la producció de col·lagen disminueix, la microcirculació perd eficàcia i el sistema immunitari respon més lentament. Resultat: la reparació tissular triga més i els teixits reparats poden ser menys resistents. Això no vol dir que el cos perdi la seva capacitat de reparar-se, sinó que necessita més condicions favorables: una bona nutrició, una activitat física regular, un son de qualitat i una circulació sanguínia preservada, que garanteixi una aportació suficient d’oxigen als teixits.
Quina relació hi ha entre esport, oxigen i recuperació?
Durant un esforç intens, els músculs consumeixen molt d’oxigen i pateixen microlesions. La recuperació posterior és una forma de reparació tissular: les fibres musculars es reparen i després es reforcen, cosa que permet progressar. Una bona oxigenació, assegurada per la circulació sanguínia i els glòbuls vermells, ajuda a reconstituir les reserves d’energia de les cèl·lules. Per això els esportistes cuiden la seva recuperació: hidratació, alimentació, son, estiraments i sessions més suaus. Una aigua rica en oxigen pot tenir el seu lloc en aquesta rutina d’hidratació.
L’oxigenoteràpia hiperbàrica, és el mateix?
No. L’oxigenoteràpia hiperbàrica consisteix a respirar oxigen pur en una cambra pressuritzada, sota supervisió mèdica. S’utilitza a l’hospital per a indicacions precises, com algunes ferides cròniques o les intoxicacions per monòxid de carboni, per augmentar fortament la quantitat d’oxigen dissolt a la sang. Es tracta d’un tractament mèdic, sense relació amb una aigua de beguda. Tanmateix, la seva existència il·lustra el paper central de l’oxigen en la reparació tissular, un tema àmpliament estudiat per la recerca [N6].
Hi ha precaucions d’ús?
OxyVita és una aigua sense additius, lleugerament alcalina (pH 7,5) [N14], i no s’ha observat cap efecte citotòxic en cèl·lules humanes durant les proves de laboratori [N8]. Com amb qualsevol canvi d’hàbits, demaneu consell al vostre metge si seguiu un tractament, si heu de limitar la ingesta de líquids o si us trobeu en una situació particular (embaràs, malaltia renal o cardíaca). Davant de qualsevol ferida que no cicatritzi, s’infecti o empitjori, consulteu ràpidament un professional de la salut.